El biometà emergeix com una de les solucions més eficaces i realistes per a avançar en la descarbonització del sector de l’edificació, especialment en la rehabilitació del parc immobiliari existent. Així ho exposa FEGECA en un recent article tècnic que analitza el paper d’aquest gas renovable en l’actual context normatiu i energètic.
L’article “El biometà com a vector clau en la descarbonització”, elaborat per Carlos Saldaña, membre de la Comissió Tècnica de FEGECA (Associació de Fabricants de Generadors i Emissors de Calor), posa en relleu el potencial del biometà com a eina immediata per a reduir les emissions de CO₂ en els edificis sense necessitat d’escometre reformes profundes en les instal·lacions existents.
En un escenari marcat pels objectius del Pacte Verd Europeu, el paquet legislatiu Fit for 55 i el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), el text destaca el paper estratègic dels gasos renovables com a complement a l’electrificació. En particular, el biometà sobresurt per la seva plena compatibilitat amb les infraestructures gasistes actuals i amb els sistemes de calefacció d’alta eficiència, com les calderes de condensació, mantenint els mateixos nivells de rendiment, operació i confort.
L’anàlisi subratlla a més que l’ús de biometà pot suposar una reducció d’emissions d’entre el 80% i el 100% respecte al gas natural fòssil, al mateix temps que contribueix a l’economia circular mitjançant l’aprofitament de residus orgànics. Aquesta característica ho converteix en una solució especialment adequada per a la rehabilitació energètica d’edificis antics, que representen una part majoritària del parc edificatori espanyol.
Des de FEGECA es defensa un enfocament basat en la neutralitat tecnològica, en el qual diferents solucions eficients i renovables convisquin per a aconseguir els objectius climàtics de 2030 i 2050. En aquest context, el biometà es presenta com un vector energètic madur, disponible i viable, capaç d’accelerar la transició energètica de manera pragmàtica i ordenada, aprofitant les infraestructures ja existents.
Accedeix aquí a l’article complet: 
