Els experts defensen el potencial de l’aerotèrmia i assenyalen el dimensionament i la instal·lació com a claus de l’èxit

El sector de l’eficiència energètica recorda que la tecnologia permet reduir fins a un 70% el consum, però adverteix que sense un estudi tècnic rigorós i una execució precisa el sistema perd rendiment.

 

BARCELONA — Arran de les recents incidències detectades en algunes promocions d’habitatge a la ciutat, el debat sobre la viabilitat de l’aerotèrmia ha saltat al primer pla. Lluny de posar en qüestió la tecnologia, enginyers, instal·ladors i especialistes en transició energètica coincideixen a destacar que l’aerotèrmia és un dels sistemes més eficients, nets i versàtils del mercat actual, tot i que adverteixen d’un factor indispensable: el seu rendiment depèn directament d’un dimensionament rigorós i d’una instal·lació especialitzada.

 

Eficiència provada: fins a 4 kWh d’energia per cada kWh consumit

L’aerotèrmia es basa en bombes de calor d’alta eficiència que aprofiten l’energia continguda a l’aire exterior per proporcionar calefacció a l’hivern, refrigeració a l’estiu i aigua calenta sanitària (ACS) tot l’any. A diferència dels sistemes basats en combustibles fòssils o de les resistències elèctriques tradicionals, l’aerotèrmia pot assolir coeficients de rendiment (COP/EER) superiors a 4; és a dir, genera quatre vegades més energia de la que consumeix de la xarxa elèctrica.

Això es tradueix en:

  • Reducció dràstica d’emissions de CO₂, clau per complir els objectius de descarbonització urbana.
  • Estalvi econòmic notable a mitjà i llarg termini, especialment quan es combina amb plaques solars fotovoltaiques.
  • Un sol sistema integrat per a tot el cicle climàtic de l’habitatge (fred, calor i aigua calenta).

 

El repte no és la tecnologia, sinó l’enginyeria del projecte

Davant les queixes per manca de refrigeració en episodis de calor extrema, els tècnics subratllen que l’aerotèrmia no és una solució estàndard de “connectar i llestos”. Cada edifici respon a una realitat tèrmica diferent segons l’orientació, el nivell d’aïllament, la ventilació i les càrregues tèrmiques internes.

“L’aerotèrmia funciona de manera impecable quan el càlcul de càrregues és precís. Si una màquina es queda curta de potència, si el cabal hidràulic no està ben equilibrat o si els elements d’emissió interior —com fancoils o sòl radiant refrescant— no s’han dissenyat per a la humitat i temperatura de la zona, el confort se’n ressent immediatament”, expliquen fonts del sector de la climatització.

Els professionals remarquen que un mal dimensionament pot fer que el sistema treballi forçat, generant sobreconsum elèctric i incapacitat per assolir les temperatures de confort durant els pics de calor o fred.

 

La figura del tècnic qualificat, garantia de confort

Per aquest motiu, els gremis d’instal·ladors reclamen apostar per professionals amb formació específica i experiència acreditada en sistemes hidrònics i bombes de calor. Des de l’ajust dels termòstats i la regulació dels circuits fins al manteniment preventiu dels filtres i circuits d’intercanvi, la intervenció d’equips especialitzats és l’única garantia que la inversió es tradueixi en un estalvi real i en el confort esperat pels veïns.

L’aerotèrmia, conclouen els experts, continua sent la pedra angular dels edificis d’energia gairebé nul·la (NZEB); l’aprenentatge d’aquests episodis no ha de ser frenar la seva implantació, sinó extremar el rigor tècnic en la fase de disseny i execució d’obra.

 

Redacció tècnica d’ACTECIR
Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració.

Articles relacionats