El Govern presenta l’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030.
El Consell de Ministres va aprovar el passat divendres 22 de febrer, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), la remissió a la Comissió Europea de l’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC). Aquest text, que han de lliurar tots els Estats membre perquè la UE pugui planificar el compliment dels seus objectius i metes en matèria de canvi climàtic en coherència amb l’Acord de París, defineix els objectius nacionals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), la incorporació d’energies renovables i mesures d’eficiència energètica, entre d’altres qüestions.
El PNIEC inicia ara un període d’informació pública. Així mateix, la Comissió Europea i Espanya, com a Estat membre, arrenquen un procés estructurat de diàleg que culminarà amb l’aprovació definitiva del pla a finals d’enguany. Cada dos anys, s’emetran informes de progrés.
El PNIEC forma part del “Marc Estratègic d’Energia i Clima: una proposta per a la modernització espanyola i la creació d’ocupació” aprovat avui al Consell de Ministres i que inclou, a més, l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica i la estratègia de Transició Justa.
En l’elaboració del PNIEC, realitzada en els últims vuits mesos, s’han emprat sis models matemàtics de referència internacional i més de 1.000 variables. Els seus resultats defineixen un full de ruta per a la pròxima dècada, dissenyada en coherència amb la neutralitat d’emissions en 2050 -en línia amb el que s’ha exposat per la pròpia Comissió Europea- i basant-se en el criteri de neutralitat tecnològica. Es perfila, amb això, una trajectòria cost-eficient de les diferents tecnologies capaç d’aconseguir l’objectiu de descarbonització.
“Amb el Marc d’Energia i Clima, s’estableixen les bases per a la modernització de l’economia espanyola, la creació d’ocupació, el posicionament de lideratge d’Espanya en les energies renovables, el desenvolupament del medi rural, la millora de la salut de les persones i el medi ambient, i la justícia social “, ha assenyalat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera.
Els principals resultats que aconsegueix el PNIEC són:
- La reducció del 21% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al nivell de 1990. En acabar l’any 2017, Espanya estava 18 punts percentuals per sobre d’aquesta referència.
- S’aconsegueix un 42% d’energies renovables sobre l’ús d’energia final del país. En el cas de la generació elèctrica, el percentatge de renovables el 2030 serà del 74%.
- L’eficiència energètica del país millora en un 39,6%.
Efectes macroeconòmics
El PNIEC incorpora una anàlisi dels efectes sobre l’economia i la indústria espanyola, l’ocupació i la salut pública. Conclou que el procés de modernització cap a una economia descarbonitzada mobilitzarà uns 236.000 milions d’euros entre 2021 i 2030. El 80% d’aquestes inversions es realitzaran per part del sector privat. El 20% restant, uns 47.000 milions, seran inversions de les diferents administracions públiques (nacionals, autonòmiques, locals i comunitàries), que actuaran com a palanca de la important finançament privat i que es centraran, fonamentalment, en ajudes a l’estalvi i l’eficiència energètica -en especial, a la rehabilitació energètica d’habitatges- i en actuacions associades a la mobilitat sostenible.
La menor importació de combustibles fòssils -especialment, petroli i carbó i la progressiva penetració de les energies renovables millorarà dependència energètica de l’exterior en 15 punts percentuals, passant del 74% en 2017 al 59% el 2030, el que a més d’enfortir la seguretat energètica nacional tindrà un impacte favorable en la balança comercial del nostre país. En concret, la reducció de les importacions es quantifica en 75.379.000 d’euros entre 2021 i 2030 respecte a l’escenari tendencial, és a dir, sense el conjunt de mesures que planteja el PNIEC.
Com a resultat de les inversions previstes, l’estalvi energètic i els canvis en el mix energètic, el PIB augmentarà entre 19.300 i 25.100 milions any entre 2021 i 2030 (un 1,8% el 2030). Les estimacions macroeconòmiques de l’PNIEC es realitzen en compliment del Pacte d’Estabilitat i Creixement adoptat pels països que integren la UE.
Millora de l’ocupació
Respecte de l’escenari tendencial, les mesures que s’inclouen en el PNIEC generaran entre 250.000 i 364.000 nous llocs de treball, un augment del 1,7% el 2030. Aquesta forquilla representa l’ocupació net anual, és a dir, els llocs de treball addicionals i no acumulables que es generen cada any de la dècada respecte a l’escenari tendencial.
Les inversions en energies renovables seran el principal motor de generació d’ocupació: entre 102.000 i 182.000 nous llocs nets any. El segueixen les accions vinculades a l’estalvi i l’eficiència energètica, especialment la rehabilitació, que generaran entre 42.000 i 80.000 nous llocs de treball any.
Per sectors, el major creixement es produirà en el comerç i reparació (52.700 llocs de treball a 2030); seguit de la indústria manufacturera (52.000 llocs de treball a 2030) i la construcció (41.700 llocs de treball a 2030).
Consumidors
En termes generals, els efectes del PNIEC són progressius i, per tant, afavoreixen les llars de menor renda i, especialment, als col·lectius vulnerables. En el cas del preu mitjà de la llum, la descarbonització generarà, en 2030, una rebaixa del 12%, abans d’impostos, respecte al preu actual. La previsió és que, a partir d’aquest any, el preu descendeixi per l’entrada massiva de renovables, en ser tecnologies més barates i competitives.
El Govern complementarà el conjunt de mesures recollides en el Marc Estratègic d’Energia i Clima amb l’Estratègia contra la Pobresa Energètica, en fase d’elaboració.
Reducció d’emissions
Les mesures previstes en el PNIEC permeten passar dels 340.200.000 de tones de CO2 equivalent (MtCO2-eq) emesos en 2017-226 MtCO2-eq el 2030. Per tant, al final de la dècada, deixarà d’emetre una de cada 3 tones.
En el cas dels anomenats sectors difusos -residència, transport, agricultura, residus, gasos fluorats i indústria no subjecta al comerç d’emissions-, la reducció d’emissions serà del 38% respecte a l’any de referència per als objectius europeus, el de 2005 . Per la seva banda, els sectors subjectes al comerç d’emissió veuran reduïdes les seves emissions en 60% respecte al 2005.
La generació elèctrica serà el que més redueixi el seu nivell d’emissions, 44 MtCO2-eq entre 2021 i 2030. El segueix el transport, responsable el 2017 el 26% de les emissions. Reduirà les seves emissions en 28 MtCO2-eq entre 2021 i 2030.
El descens d’emissions de GEH vindrà acompanyat d’una reducció dels contaminants primaris que afecten la qualitat de l’aire. En concret, les emissions de partícules PM2,5, les més perjudicials per a la salut, es redueixen un 31%; i les de diòxid de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NOx), principals contaminants per a la formació de PM2.5, baixen en un 44% i en un 29%, respectivament.
Els co-beneficis per a la salut de l’PNIEC han estat estimats en una reducció en el nombre de morts prematures degudes a la contaminació atmosfèrica de 2.222 morts menys a l’any 2030 respecte a l’escenari tendencial. Això implica passar de 8.951-6.729 morts prematures, una reducció del 25%.
Impuls a renovables
L’impuls de les energies renovables a la propera dècada és un dels principals vectors per assolir els objectius del PNIEC. Per a l’any 2030, es preveu una potència total instal·lada en el sector elèctric de 157 GW, dels quals 50 GW seran energia eòlica; 37 GW solar fotovoltaica; 27 GW cicles combinats de gas; 16 GW hidràulica; 8 GW bombament; 7 GW solar termoelèctrica; i 3 GW nuclear, així com quantitats menors d’altres tecnologies. Pel que fa a l’emmagatzematge, destaca l’alça de les tecnologies de bombament i bateries, amb una potència addicional de 6 GW, aportant una major capacitat de gestió a la generació.
Mobilitat sostenible
El sector de mobilitat i transport reduirà les seves emissions en 28 MtCO2-eq entre 2021 i 2030. La principal força motriu que aconsegueix aquest resultat serà el canvi modal que, segons les previsions del pla, implicarà que el 35% dels passatgers-quilòmetre que avui es cobreixen mitjançant vehicles convencionals de combustió siguin realitzats amb altres modes no emissors (transport públic, bicicleta, a peu …).
La penetració de renovables en el sector de la mobilitat arribarà al 22% el 2030 a través de la incorporació d’uns cinc milions de vehicles elèctrics (cotxes, furgonetes, motocicletes …) –aproximadament, el 16% del parc mòbil que s’espera en 2030, segons els models emprats en el PNIEC– i l’ús de biocarburants avançats. El Govern acompanyarà el sector de l’automoció en el procés de descarbonització al llarg de la propera dècada. De fet, treballa en l’Acord Estratègic del Sector de l’Automoció, que determinarà la col·laboració públic privada per a l’impuls del sector i l’atracció de noves inversió.
En base a aquest compromís, ja s’ha fixat un Pla de Suport Integral al Sector de l’Automoció 2019-2020 dotat amb 562 milions d’euros per a fomentar accions de mobilitat sostenible i connectada, rejoveniment de les plantilles i major participació de la dona, suport a la innovació en el sector i formació.
Eficiència Energètica
El resultat de millora de l’eficiència energètica com a conseqüència de l’aplicació de les mesures del PNIEC és del 39,6% el 2030. De la mateixa manera, la intensitat energètica primària de l’economia (la relació entre la demanda o consum energètic i el PIB ) millora en 3,6% anual entre 2021 i 2030.
Entre les mesures plantejades en aquest sentit, es dóna prioritat a la rehabilitació energètica del parc edificat existent, en línia amb els objectius de l’Agenda Urbana Espanyola, que inclouen també la lluita contra pobresa energètica i millorar l’accessibilitat.
El PNIEC preveu un ritme anual mitjà de rehabilitació energètica de 120.000 habitatges en la propera dècada. Aquesta mesura, juntament amb la millora de les instal·lacions energètiques, permetrà un estalvi d’energia acumulat de més de 6.700 quilotones equivalents de petroli (ktep) en el període 2021-2030. S’impulsa també una renovació dels edificis públics, tant de l’Administració General de l’Estat com de les administracions autonòmiques i locals, d’almenys el 3% anual, la qual cosa permet un estalvi d’energia acumulat al llarg de la dècada de més de 1.300 ktep així com aprofundir en el necessari lideratge de l’administració.
Per dur a terme aquesta renovació es preveu una inversió pública de 11.622.000 d’euros així com la mobilització de 32.435.000 d’euros d’inversió privada. La inversió pública s’articula, entre altres mecanismes, a través del Pla Estatal d’Habitatge així com per línies específiques gestionades per l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).
L’Executiu continua els treballs de la seva agenda climàtica amb la preparació de l’Estratègia de Baixes Emissions a llarg termini 2050, que ha de ser enviada a la Comissió Europea abans que acabi 2019.
